Sobre el seu paper assecant de boira, els arbres
semblen un dibuix de botà nica.
Els records creixen, anell sobre anell,
un seguit de noces.
No saben res d'avortaments ni de mesquinesa,
més fidels que les dones,
lleven sense esforçar-s'hi!
Tasten els vents, que no tenen peus,
ben endinsats en la història,
plens d'ales, d'altres coses mundanes.
En això són Ledes.
Oh mare de fulles i dolcesa,
qui són aquestes pietas?
Ombres de tudons que canten, però no mitiguen res.
Sylvia Plath
(Jamaica Plain, Boston, 27/10/1932 - Londres, 11/02/1963)
Traducció de Montserrat Abelló
[Arbres d'hivern, Edicions del Mall]
Continúa


Nuestras clases dominantes



