Ens sentiem lliures, de sobte, en algun moment, vam adonar-nos que no ho erem i que s’havia de lluitar per aconseguir una llibertat sentida com a perduda.  Però alguna vegada ho haviem sigut de lliures? És la societat un impediment o una aventatge per la llibertat? Quina llibertat gaudim? Som tant lliures com voldriem?


L’ésser humà és un animal social per naturalessa. Per preservar la pròpia vida i garantir-se la reproducció biològica, l’abast material, l’organització i el desenvolupament de les seves capacitats s’ha dotat de comunitats o petites i grans societats organitzades segons un model institucional i d’estat o govern. És dins d’un marc polític, social i ecònomic on trobem la nostra llibertat; fora d’aquest marc, la llibertat sense límits i sense pactar esdevé una amenaça més acusada.

En general, quan parlem de llibertat, ens referim a fer el què a un mateix li dicta la pròpia voluntat. Ser lliure és un dret al que qualsevol pot aspirar, és a dir, el dret de no ser interferit de manera arbitrària i el dret de no ser dominat per ningú més que per un mateix, però sovint succeeix que la llibertat genera conflicte doncs  les voluntats i inclinacions particulars choquen entre sí imposant-se unes sobre d’altres. D’aquesta manera, per tal d’evitar enfrontaments i conflictes i, com diria Hobbes, caure en una guerra de tots contra tots,  s’erigeix l’estat amb els seus poders (legislatiu, executiu i judicial), des d’on s’impossen límits a la llibertat de cada un dels membres de la societat. Les lleis regulen les accions i relacions de les persones per tal de preservar els seus drets i llibertats. Som iguals davant la llei. Però és humana la llei?


Que les lleis siguin necessàries no implica que aquestes hagin d’homogeneitzar la variabilitat humana, sinó, fer extensiu un codi ètic de comportament entre els humans inquebrantable. Però quan parlem de llibertat, lleis, estats i ciutadans/-nes no podem el·ludir una constant que al llarg de tota la història ha impedit un codi ètic, real i actiu: l’abús del poder de l’Estat, l’autoritat, el gran propitari, el patró d’una empresa o aquell que amenaça amb la força o una metralleta. Però les lleis no han eliminat l’abús, el penalitzen alhora que l’amparen; com sinó ens expliquem la defensa d’una llibertat econòmica individual sense límits que permet a uns pocs acumular (i no precissament per necessitat) i monopolitzar els recursos existents per a produïr i per a viure? 

És temps de revisar aquestes lleis que alliberen i esclavitzen a la humanitat. És l’hora de nous arguments.







-TIEMPO DE LIBERTAD-



Nos sentíamos libres, de pronto, en algún momento, nos dimos cuenta de que no lo éramos y de que se tenia que luchar para conseguir una libertad sentida como perdida. ¿Pero habíamos sido libres alguna vez? ¿Es la sociedad un impedimento o una ventaja para la libertad? ¿qué libertad disfrutamos? ¿Somos tan libres como querríamos ser?

El ser humano es un animal social por naturaleza. Para preservar la propia vida i garantizarse la reproducción biològica, el alcance material, la organización y el desarrollo de sus capacidades se ha dotado de comunidades o pequeñas y grandes sociedades organizadas según un modelo institucional y de estado o gobierno. Es dentro de un marco político, social y económico donde encontramos nuestra libertad; fuera de este marco, la libertad sin límites y sin pactar deviene una amenaza más acusada.

En general, cuando hablamos de libertad nos referimos a hacer lo que a uno mismo le dicta la propia voluntad. Ser libre es un derecho al que cualquiera puede aspirar, es decir, el derecho de no ser interferido de manera arbitraria y el derecho de no ser dominado por nadie más que por uno mismo, pero a menudo sucede que la libertad genera conflicto, pues las voluntades e inclinaciones particulares chocan entre sí imponiéndose unas sobre otras. De esta manera, con el fin de evitar enfrentamientos y conflictos y, como diria Hobbes, caer en una guerra de todos contra todos, se erige el estado con sus poderes (legislativo, ejecutivo y judicial), desde donde se imponen límites a la libertad de cada uno de los miembros de la sociedad. Las leyes regulan las acciones y relaciones de las personas con tal de preservar sus derechos y libertades. Somos iguales ante la ley. Pero ¿es humana la ley?

Que las leyes sean necesarias no implica que éstas hayan de homogeneizar la variabilidad humana, sinó hacer extensivo un código ético de comportamiento entre los humanos inquebrantable. Pero cuando hablamos de libertad, leyes, estados y ciudadanos/-nas no podemos eludir una constante que a lo largo de toda la historia ha impedido un código ético, real y activo: el abuso del poder del estado, la autoridad, el gran propietario, el patrón de una empresa o aquel que amenaza con la fuerza o una metralleta. Las leyes no han eliminado el abuso, lo penalizan al tiempo que lo amparan, ¿cómo sinó nos explicamos la defensa de una libertad económica individual sin límites que permite a unos pocos acumular (y no precisamente por necesidad) y monopolizar los recursos existentes para producir y para vivir?


sandra cabestany
sandritabcn(0)msn.com

Es tiempo de revisar estas leyes que liberan y esclavizan a la humanidad. És hora de nuevos argumentos.